Arribem al final.

Doncs ja està. Amb aquest arribem al darrer capítol d'Stuff, el diccionari del bàsquet.

És el capítol 25 i és un recull de les frases i paraules que l'autor es va inventar per tal de definir les seves idees, com si d'una regla mnemotècnica es tractés.

Aquesta era una idea, una il·lusió que va començar ara farà uns quants anys, després de llegir aquest llibre que va caure a les meves mans gràcies al Miquel. Com sabeu, el llibre estava en anglès i fou escrit quan el bàsquet no era encara el tipus d'espectacle que és avui.

L'autor vivia de prop el bàsquet universitari, l'estudi del joc i la necessitat de treballar amb jugadors de forma acurada. En aquella època, el físic, la potència i els quilos no eren ni tan determinants ni tan habituals com ara. Per això calia buscar altres camins per a triomfar i el camí més directe és el que reflecteix el llibre: sentit comú, treball i amor pel joc.

Suposo que per aquest motiu em va sobtar tant el llibre. A banda, la majoria de nosaltres treballem amb jugadors que també estan molt lluny de les capacitats físiques dels "grans jugadors" actuals. Per això vaig decidir traduïr-lo per mirar que arribés al màxim nombre de persones que estimen i gaudeixen del bàsquet, ja sigui jugant-lo, entrenant-lo o, simplement, veient-lo.

Doncs feina feta. Ja el teniu tot i espero que també us hagi agradat i que us hagi sobtat, ni que sigui una mica, com ho va fer amb mi fa ben bé una dècada.

Ara caldrà buscar nous projectes. Si teniu alguna idea, serà ben rebuda.

Salut i bàsquet.

Ja queda menys!

Avui us pengem el penúltim lliurament d'Stuff, el diccionari del bàsquet.

El capítol d'avui també és doble, curt però amb conceptes força interessants. És el Capítol 24, per la Y i Z.

Esperem que us resulti profitós.

Salut i bàsquet.

Compte enrere per a Stuff.

Hola a tothom,

Us deixo un nou lliurament del diccionari del bàsquet. Aquest capítol és una mica curiós i està dedicat a la lletra X.

Espero que, com la resta, us sigui profitós.

Salut i bàsquet.

Una mica més d'Stuff, el diccionari del bàsquet.

Hola a tothom!

Si no volíeu caldo, doncs avui, dues tasses. Dos lliuraments més del llibre per tal que seguiu fent boca. Ja ens acostem al final perquè transitem per les darreres lletres.

Si no anem errats podeu gaudir del Capítol 21, UV i el Capítol 22, W.

Esperem que us siguin profitosos i que els gaudiu.

Fins a la propera. Salut i bàsquet!

Per Reis, més stuff.

Els Reis d'Orient ens han portat un nou lliurament d'Stuff, el Diccionari del Bàsquet. Concretament, amb una mica de carbó ens han omplert la sabata amb el Capítol 20, dedicat a la lletra T.
És un regal modest, però espero que us sigui profitós i que el gaudiu.
De totes maneres, segur que els Reis us portaran moltes més coses, si és que heu sigut bons i bones.
Fins aviat!

Qui sap si elles...

"Qui sap si elles seran les següents en jugar una final del Torneig". Això ho escrivia ara fa tot just un any i en aquest mateix espai. El motiu, explicar com havia viscut la victòria del Sedis Persianes Seu en el VIIè Torneig de Nadal i les destinatàries de la frase, les noies del Sedis Esquitx, que havien completat un torneig més que digne.
Doncs vet aquí que, tres-cents seixanta-sis dies després, l'Anna, les Aines, la Cristina, l'Erika, la Jana, la Laia, les Maries, les Martes i la Sílvia han fet que aquella frase sigui, avui, una realitat. I no s'han conformat només en jugar la final. A més a més, l'han guanyada.

.- La fase prèvia,
Per a la gent del Sedis, hi ha una diada important l'endemà de Nadal i Sant Esteve. Ja són vuit anys de Torneig de Minibàsquet i això comença a ser una tradició. Aquest 2008 però, la cita era especialment motivant per a un grup de nenes que arribaven al Torneig amb molta il·lusió. Les minis de l'Esquitx tenien ganes de jugar-lo, es veien amb cor de fer-ho bé i volien saber fins on podien arribar. El treball i el joc que venien fent durant la temporada els ho deia a cau d'orella, i elles frisaven per posar-se a prova.
Dit i fet. L'equip va començar el Torneig amb la mateixa marxa que han demostrat en la primera fase de la lliga. Els dos primers partits es van guanyar amb força claredat i amb el segell particular d'aquest equip: joc agressiu, grapa, velocitat, qualitat i encert cara a cistella. Safa Claror (58-8) i CB Vilassar (55-5) no van poder frenar les urgellenques.
El següent partit pintava més complicat. El rival, l'UE Mataró, és tot un clàssic del bàsquet català i del Torneig. Un club que s'ha fet un tip de jugar finals a la Seu i que n'ha guanyat també unes quantes. Però les nenes de l'Esquitx no van fer cas de la història i van aconseguir jugar a un gran nivell per tal de derrotar les del Maresme per un marcador un xic inesperat (56-22). A l'esforç i treball habitual, les Esquitx hi van sumar un joc de molta qualitat i un gran encert.
Només quedava un partit per a acabar la primera fase i el primer lloc del grup estava gairebé assegurat. El darrer rival era l'AE Badalonès, que havia perdut amb Mataró, i que es plantava en el camí de les del Sedis amb uns quants i bons arguments: alçada, poder físic, talent individual i bon joc col·lectiu.
Potser va ser una certa relaxació, la baixada després de guanyar a Mataró o el cansament del tercer partit del dia, però l'Esquitx no va començar gens bé. O més ben dit, va començar molt malament. Les badalonines estaven molt més ficades, amb més ganes i van superar clarament les nostres durant la primera meitat. Però les del Sedis no van deixar de lluitar i van començar a retallar distàncies.
Més concentrades, més agressives i més encertades, l'Esquitx va aconseguir donar la volta al marcador i posar-se per davant (+4) a poc més de tres minuts per al final. Però el Badalonès no va deixar de lluitar i, a 18" per al final, van convertir dos tirs lliures que les posaven un punt per damunt. Temps mort i a preparar alguna cosa per mirar de guanyar el partit, igual que les professionals, tu! Tal dit, tal fet. Les jugadores van fer el que se'ls havia demanat i pam! cistella, dos punts i partit guanyat d'un. Primeres de grup i a esperar rival per a les semis.
.- Les finals,
L'endemà, per les coses del quadre de competició, les rivals a les semifinals tornaven a ser les noies del Badalonès, que havien superat el Paidos Sant Fruitós en els quarts. També és mala sort! Tornaria a tocar patir?
La qüestió era saber quin dels dos equips trauria més profit de l'experiència del partit anterior. I la resposta va arribar de seguida. L'Esquitx va sortir radicalment diferent al dia abans i amb un 19-5 al primer període començava a marcar el territori. El Badalonès va reaccionar i no li va perdre la cara al partit durant els següents 10'. Un parcial de 13-12 per a les de la Seu mantenia les distàncies, però l'escenari ja no era el mateix. A la represa, però, nova esgarrapada del Sedis que, amb un parcial de 15-0, trencava el partit i se n'anava de 30 punts, que es van quedar en 24 al final del període. El darrer quart, les coses es van mantenir i l'Esquitx es plantava a la final (60-38). Ja eren les següents en jugar una final del Torneig.
Dimarts, 10 del matí, Palau d'Esports de la Seu i, al davant, l'Stadium Casablanca.
Les nenes de l'Esquitx ja eren on volien ser. Al començar el partit, l'escenari els va pesar una mica massa. Nervis, precipitació i moltes ganes de fer bé les coses van provocar que el joc fos dolentot (que diria el Molina). Per sort es mantenia l'atac de l'Stadium a ratlla i el primer quart s'escolava amb un 4-3 al marcador. Durant els segons deu minuts no es va millorar massa. Se seguien perdent pilotes i les de Zaragoza van ser les primeres en assentar el seu joc, cosa que els va donar els primers avantatges significatius. Al descans, el Sedis anava per sota (12-17) i encara no havia pogut presentar les seves credencials al nombrós públic que omplia el Palau.
Però a la represa l'equip va girar com un mitjó. L'Esquitx havia tornat i aquest retorn va portar de la mà un parcial de 13-0 que donava el comandament a les del Sedis al final del quart (25-17). El darrer període es preveia llarg i amb molta feina a fer. Però les de la Seu són de les que no les espanta la feina. Jugant, ara sí, al seu nivell habitual i, a vegades, amb un tarannà impropi de la seva edat, van controlar el partit per acabar essent el primer equip femení del Sedis que guanyava el Torneig de Nadal (36-26).

.- Persianes Seu,
Mentrestant, els nois del Sedis van realitzar també un Torneig excel·lent. Van demostrar, de nou, que són un equip amb molta qualitat i talent i que no tenen res a envejar a alguns dels millors equips del país. Amb una fase prèvia impecable i uns quarts de finals superats amb solvència, van jugar-se l'accés a la final amb el CB Vic, un veritable equipàs. Els d'Osona, amb tanta qualitat i talent com els locals, es van mostrar un pèl més consistents en el joc col·lectiu, i això els va donar la victòria (43-51) i el pas a la final, on es van imposar al Mataró per 31 punts d'avantatge. El Persianes Seu va aconseguir el tercer lloc davant el Bàsquet Samà (36-49) i completava així la millor actuació conjunta dels equips de Sedis en el Torneig.

.- Qui sap si elles...,
Ves per on que aquella intuïció s'ha acabat convertint en realitat. Us haig de confessar però, que no té massa mèrit haver-ho encertat.
Aquestes nenes són una aposta segura. I això ho sé des de que, aviat farà tres anys, vaig tenir la sort d'entrenar-les durant un torneig a Sant Adrià. Aquesta temporada 2008-09, l'Esquitx han jugat dotze partits fins avui. Els han guanyat tots i en vuit ho han fet per més de 70 punts d'avantatge.
En aquella època no en guanyaven tants. A Sant Adrià no en vam guanyar cap, i sovint eren elles a les que tancaven el marcador abans del descans.
Des d'aleshores han canviat moltes coses gràcies al seu treball i al d'altres que ja no són amb elles (gràcies Xevi). Però el que no ha canviat és que aquestes nenes segueixen jugant a bàsquet amb la mateixa intensitat, sacrifici, humilitat, generositat, respecte pel rival i honradesa amb que ho feien fa quatre anys, quan perdien gairebé sempre. I aquest és el seu secret.
Estic pràcticament segur que elles no ens fallaran. Només voldria que nosaltres, els que estem en el seu entorn, sapiguem estar a la seva alçada i fer-les veure que aquest, i no cap altre, és el camí que s'ha de seguir per a guanyar (i no em refereixo als partits) en el món de l'esport i en el de la vida en general.
Haver guanyat el Torneig és important. A elles, i també a mi, ens ha fet molt feliços i ens en sentim satisfets i orgullosos, especialment per la forma en que ho han fet. Però en el fons no és més que un joc. Apassionant, però només un joc.
És molt més important que aprenguin que el mateix sacrifici, humilitat, generositat, respecte i honradesa que fan servir per a intentar sumar victòries i títols les farà ser guanyadores en tots els reptes que es plantegin.

Un nou capítol del Diccionari del Bàsquet, Stuff.

Finalment hem pogut acabar el Capítol 19, S abans de Nadal. És un capítol llarguet i, com la majoria dels altres, molt interessant.

Esperem que us resulti profitós i que gaudiu d'ell durant aquests dies de festa.

Si tot va bé, la propera cita serà per a comentar-vos les coses que passin en el Torneig de Nadal de Minibàsquet del Sedis, a partir del dia 27.

Fins aleshores, que passeu un molt Bon Nadal.
Felicitats a tothom!